lunes, 23 de febrero de 2009

Escapada a Polònia

A la vida dels Erasmus no hi ha horaris programats ni decisions preses amb antel·lació, som la més pura imatge del carpe diem. Per això quan dimecres ens van proposar de marxar dijous a Cracòvia, no vam dubtar cap moment en dir el "sí, vull".

Dijous tarda, després de la magnífica classe d'aeroports (era irònic lo de magnífica, ja sabreu per què un altre dia), ens esperaven, a mi i als meus 7 companys de viatge, 5 hores llargues de tren, amb connexió inclosa. Un tren antic, lent, de pel·lícula (tipo Harry Potter amb els compartiments per a 6-8 persones).

Arribada a Cracòvia amb fred i neu, normal. La gent una mica rara. L'hostal correcte, a pesar de que apaguen la música del bar a les 6 del matí.

Divendres visita a la nevada Cracòvia, previ canvi de corones txeques a zlotis, la moneda de Polònia. Ciutat encantadora, segurament degut al toc peculiar que li dóna la neu, a mode de cotó-fluix, a tots els edificis. Plena d¡esglésies, catedrals, un castell, sinagogues...i moltes i moltes paradetes on venien pa i els famosos pretzels pels carrers. Tant per dinar com per sopar ens vam donar un homenatge, menjar tradicional polonès per quatre cuques.



Nit "de relax" al bar de l'hotel, amb partida de pòquer i billar com a plats forts.



Dissabte tocava visita al camp de concebtració d'Auschwitz-Birkenau, el major camp de concentració i extermini dels nazis, on més de 1,5 milions de persones van morir en 5 anys. És un lloc on s'ha d'anar, interessant, una cita amb la història, però dóna molt a pensar i fa una mica de mal rollo.

El trabajo os hará libres



Dissabte a la nit de festa per Cracòvia. Vam conèixer auns polones molt macos que ens van portar per bars autòctons i força peculiars. A destacar la beguda típica d'un dels bars, la cervesa calenta! però no calenta de deixar-la fora de la nevera (a Poloònia estaria quasi més freda que a dins) sinó escalfada al foc, a 30ºC. La vaig provar del nostre company francés, i la veritat estava força bona, believe me!!



Encara quedaven forçes a algú (entre els quals m'incloc) d'anar a veure el barri jueu diumenge al matí. A destacar el gran cementiri i les diverses sinagogues. Finalment, després del McDonalds de rigor, camí de 8 hores i escaix de tornada, aquest cop amb dues connexions, i arribada a la residencia a les 23 hores.



First step, Poland, COMPLETED!!

1 comentario:

  1. Uoooo!!! Gran viatge! La foto del camp, m'ha recordat moltíssim al nen de pijama a ratlles, quina pena, déu meu! Polònia sembla molt interessant per veure!
    Seguiu descubrint món!!!

    ResponderEliminar