BUDAPEST

I no està posat en majúscules el títol perquè si. Magnífica ciutat, amb un l'encant particular que tenen les grans urbes amb un riu que les creua, en aquest cas el Danubi.

Aquest viatget va ser de cinc dies, de dijous a dilluns. Va donar temps a veure-ho tot, a passejar, a sortir de festa...tot això dormint en un hostalet d'un poble de les afores de Budapest. En un principi pensàvem que l'havíem liat, molt de temps perdut en desplaçaments i tal, però què se'n pot dir dels dos picnics que ens vam marcar per dinar, amb el solet que feia i envoltats de natura pels quatre costats!!

Menció especial a la festa del dissabte nit. La Sparty, una festa dins d'un spa!! amb una piscina gran amb pilotes de platja, una cortina d'aigua, etc, i unes piscinestes més petites amb aigua a diferents temperatures, un escàndol!

I això és Budapest, formada per la part de Buda, a l'esquerra del riu, amb la zona més muntanyosa i amb grans vistes, i la part de Pest, amb la ciutat pròpiament dita.


Si teniu uns dies a les vostres agendes, no dubteu a visitar aquesta ciutat de l'est d'europa!

Olomouc+Ostrava

Fa ja una mica de temps, però vaja, ara que tinc temps us poso quatre cosetes d'aquesta excursió de dos dies a dos pobles propers a Brno.


Agafant el tren a Brno vam anar cap a Olomouc, un poble a uns 50km d'aquí. És un poble de poc més de 100.000 habitants, força tranquil, amb moltes esglésies, un riu amb un passeig molt bonic al costat de la muralla, més esglésies, un rellotge astronòmic del qual esperes molt quan són les hores en punt però que després és una petita decepció...XD. En fi, que en 5 horetes va estar tot vist.



A la tarda ens vam dirigir cap a Ostrava. El poble no té res, una església mitjanament bonica si m'apures. Vam anar allí perquè té el carrer de la República Txeca amb més marxa, molts bars, pubs, discoteques, paradetes de menjar ràpid ("ventanitas del hambre")...i no, no va decepcionar.

Aeroport de Brno

El passat dimecres vam anar d'excursió a l'aeroport de Brno, visita que forma part de l'assignatura Airports II.


En Jordi i jo, com a estudiants erasmus privilegiats vam anar amb cotxe acompanyant a un dels professors. Als demés alumnes els esperava 1 hora de trams i busos varis.


Un cop allí ja no va ser tot de color de rosa. Òbviament la visita va ser en txec, pel que no vam entendre res de res, tot i que un professor de tant en tant ens anava explicant de què ens estava parlant els senyor de l'aeroport.


L'aeroport de Brno acull a uns 500.000 passatgers a l'any, pel que no ens va estranyar veure nomes 3 vols que arribaven i 3 més que sortien en tot el dia, els bombers jugant al buscamines, el senyalero tirant els trastos a la de handling o als dos de seguretat fent pitar la màquina a discreció per tenir algo a fer.


Durant les tres hores de visita, però, vam poder veure la pista i repitjar-la, ela PAPIS, les llums d'aproximació, veure arribar i marxar a un avió, trepitjar la plataforma, veure la broma de SATE (o millor dit STE) que tenen, etc, etc, etc.

Kutná Hora i Terezín

S'acosta el finde i no saps què fer?? Molt fàcil, et deixes enganyar pel primer que passi per la resi i te'n vas a veure pobles perduts per la República Txeca. I així ens veiem dissabte a les 7:30 del matí 14 espanyols i una búlgara a punt per agafar el tren cap a Kutná Hora.


La nostra primera parada en els dos dies d'stage, Kutná Hora (evitar acudits facils si us plau), destaca pel seu ossari (la pròpia paraula descriu aquest recinte) i per la seva majestuosa catedral.


El dia va acabar a la capital de la República Txeca sopant un deliciós porc senglar i bebent home-made beer.


Diumenge viatge en bus cap a Terezín, gueto jueu i de presoners alemanys, on vam veure la fortalesa, el cementiri, el crematori, els barracons, un museu...


Cap de setmana entretingut, bona companyia, bon paisatge, cultura...i fins la setmana que vé!

My city

Tercer cap de setmana a terres txeques i ja anava sent hora de que visitéssim la nostra ciutat adoptiva.


Hem començat visitant el castell Spilberk de Brno, que data del segle XIII, i que està situat sobre una petita muntanya força a prop del centre.


No menys interessant ha estat la visita al llac format pel riu Svratka (ara gelat, i fa pocs dies ple de nens i nenes, i no tant nens i nenes, patinant alegrement).


Per la tarda teniem hora amb la cultura: la igual de famosa que desconeguda per mi Villa Tugendhat. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i digne d'un post a part.

Escapada a Polònia

A la vida dels Erasmus no hi ha horaris programats ni decisions preses amb antel·lació, som la més pura imatge del carpe diem. Per això quan dimecres ens van proposar de marxar dijous a Cracòvia, no vam dubtar cap moment en dir el "sí, vull".

Dijous tarda, després de la magnífica classe d'aeroports (era irònic lo de magnífica, ja sabreu per què un altre dia), ens esperaven, a mi i als meus 7 companys de viatge, 5 hores llargues de tren, amb connexió inclosa. Un tren antic, lent, de pel·lícula (tipo Harry Potter amb els compartiments per a 6-8 persones).

Arribada a Cracòvia amb fred i neu, normal. La gent una mica rara. L'hostal correcte, a pesar de que apaguen la música del bar a les 6 del matí.

Divendres visita a la nevada Cracòvia, previ canvi de corones txeques a zlotis, la moneda de Polònia. Ciutat encantadora, segurament degut al toc peculiar que li dóna la neu, a mode de cotó-fluix, a tots els edificis. Plena d¡esglésies, catedrals, un castell, sinagogues...i moltes i moltes paradetes on venien pa i els famosos pretzels pels carrers. Tant per dinar com per sopar ens vam donar un homenatge, menjar tradicional polonès per quatre cuques.



Nit "de relax" al bar de l'hotel, amb partida de pòquer i billar com a plats forts.



Dissabte tocava visita al camp de concebtració d'Auschwitz-Birkenau, el major camp de concentració i extermini dels nazis, on més de 1,5 milions de persones van morir en 5 anys. És un lloc on s'ha d'anar, interessant, una cita amb la història, però dóna molt a pensar i fa una mica de mal rollo.

El trabajo os hará libres

Dissabte a la nit de festa per Cracòvia. Vam conèixer auns polones molt macos que ens van portar per bars autòctons i força peculiars. A destacar la beguda típica d'un dels bars, la cervesa calenta! però no calenta de deixar-la fora de la nevera (a Poloònia estaria quasi més freda que a dins) sinó escalfada al foc, a 30ºC. La vaig provar del nostre company francés, i la veritat estava força bona, believe me!!



Encara quedaven forçes a algú (entre els quals m'incloc) d'anar a veure el barri jueu diumenge al matí. A destacar el gran cementiri i les diverses sinagogues. Finalment, després del McDonalds de rigor, camí de 8 hores i escaix de tornada, aquest cop amb dues connexions, i arribada a la residencia a les 23 hores.



First step, Poland, COMPLETED!!