Margarita

Avui estm de dol. Sempre els hi passa a les millors "persones".

Eren les 19:00 de la tarda quan el recollidor s'ha creuat en la vida de la nostra apreciada Margarita i ha acabat fulminantment amb la seva vida.


Margarita era la nostra mota de pols més preciada. Dolça, amable, carinyosa, sempre tenia un somriure per tothom. Des d'un primer moment la vam acollir a casa com una més, ajudava en les feines de la llar, jugava amb nosaltres a la play, sortia amb nosaltres...Tot i la seva curta edat, ja li havíem ensenyat a parlar una mica de txec, li agradava fer esport i ja tenia el vestit de la comunió comprat.


Margarita, Rest In Peace

Spanish Presentation!

Cada dimarts, els alumnes de dos països representatas a la residència fan una breu presentació de com és el seu pais: festes, cuina, personatges destacables, paisatges, etc etc etc. i una petita degustació culinària.

Dimarts passat ens va tocar a nosaltres juntament amb Turquia.

Van començar ells, els teloners XD. La veritat, massa llarga i pesada, l'havien preparat en un dia. L'únic que em va agradar, l'arròs amb llet que van preparar (ja podrien haver fet quebaps...). Amb tota seguretat va ser la segona millor presentació del dia.

Finalment, a això de les 20 va arrribar l'hora. Tots trenta vam pujar a l'escenari i voltants i, després d'una introducció parlada (no gaire acertada pel qui la va fer), començà el video introductori al nostre pais. Video que els tres "egarencs de pegatina" ens vam currar durant els 3 dies anteriors, arribant a anar a dormir a les 9am.

No va decepcionar, amb una banda sonora digna d'oscar, els cent i pico o doscents assistents van quedar bocabadats per la nostra presentació.


Per acabar el nostre torn, vam cantar, tocar i ballar una sevillana, mentre el respectable acabava de degustar els 80 litres de sangria i les 10 truites de patates que vam preparar.


Tot seguit, la festa continuà a la discoteca del costat de la resi, amb música preparada per nosaltres tb, però això ja no forma part d'aquest post.... ;)

Primera visita!

Els primers afortunats ja han passat per la residència de Kolejni.

La sort va voler que Alex i Jose, dos amics del Carles, gaudíssin de 6 inolvidables dies a Brno acompanyant-nos en los nostres aventures.


Van gaudir d'una nit al Mandarín, de la erasmus party, van visitar Praga i Brno of course, van provar (potser, no estem segurs) costelles de zebra, i.....no us penseu que us ho explicaré tot, s'ha de venir per viure-ho!!!!!


Només diré que es van acomiadar entre llàgrimes i buscant en la memòria el proper raconet lliure a les seves vides per fer-nos una altra visita.

Follow the leader

La major preocupació del dia d'ahir va estar relacionada amb la cançó "Follow the leader", àmpliament coneguda per tots nosaltres.
Després de veure un video on, com sempre, el Carles s'inventava la lletra de la cançó, vam arribar a l'estrofa on diu:

"I love So_ _
me gusta el So_ _
etc"

Uns pensavem que era Soga, altres Soha, Soda...
Total, que vam tirar de google per veure la lletre. Un simple lyrics follow the leader va servir per resoldre el dubte, era Soca!!
Però com nosaltres som persones cultes no ens vam quedar aquí. Primer vam buscar la traducció al wordreference, però no sortia. Està en majúscules, serà un poble...vam tirar de google-maps.Oh no, lo més proper és Sochi, Rússia. I ara què? Siiii, la nostra estimada wikipedia.
Soca o calypso soul, es un género musical originado en Trinidad y Tobago derivado del calipso.

Bamboleo i Volare

Dues de les cançons més escoltades a Brno (i que almenys entenem i podem cantar):

Duo Party

Ahir dimecres de Mandarín. Però no era una festa qualsevol, era el dia de la Duo Party!!

Es tractava d'anar disfressats de parelles famoses, però nosaltres vam ser més xulos que ningú (o això crèiem) i ens vam disfressar quatre. El retorn dels germans Dalton!!


Hi havia parelles molt ben buscades: Mario i Luigi, Tintin i el capità (no sé el nom), àngel i dimoni...


El problema és que un cop allí ens vam trobar amb molts dobles dels germans Dalton!! Almenys hi havia 3 quartets més de germans Dalton, en fi, que tothom pensaria que veia doble (encara que més d'un veia doble i no se n'adonava).


Nit divertida i per recordar molt de temps

Let's cook

Arriba el cap de setmana, i amb ell uns de les nostres grans preocupacions:els restaurants i menjadors de la uni estan tancats!!!! És el moment, doncs, de posar-nos mans a la obra, l'hora de cuinar.

La cuina comuna que tenim a cada pis no dóna gaire de sí, els fogons van quan volen, la higiene destaca per la seva absència...però tot i així ens les empesquem per sobreviure.

Ja ens hem animat a fer cuina autòctona, que si truita de patates, que si pa amb tomàquet, arròs a la cubana...i també cuina saludable com amanides varies, sopes i peix!!aaatanció.


A destacar l'estofat que ens ha fet avui Lourdes, la nostra companya valenciana, en un dia post-festa i sense recursos ni ganes de cuinar. Molt bo!

Les classes

La tercera setmana de curs ja ha arribat al seu final (què ràpid passa el temps, sembla que no hagi fet res encara. Uix, si no he fet res XD).


Us explicaré una miqueta en què consiteixen les meves assignatures.

Dilluns: Disseny d'avions. Horeta i mitja de classe que comença a les 16 de la tarda. El profe, clavat a l'Otegui, no ho fa malament del tot, a vegades li costa una mica expressar-se en anglès, però no ens podem queixar. Això sí, ens dóna deures!! A tall d'exemple us adjunto una foto amb uns deures que ens va manar fa dues setmanes (es tracta de traduir al castellà les paraules que hi surten. PD: Alberto, no sé si te sonará el póster, es como los que "tomas prestados" de la biblio....jejeje):


Dimarts: Marketing, "la masterclass". La millor classe. En una uni diferent a la nostra, al centre de Brno. Classe petita, amb les taules fent un cercle, cadires de qualitat, compartim classe amb txecs...i el profe; com diem nosaltres "un tio regalao". Arriba quan pot (o quan vol) encara que en teoria ha de ser a les 16. Es clava una classe amb un anglés que enveja, fa les classes tipus debat, implicant als alumnes, participativa, quan li ve en gana prem un botó i als 3 min entra una dona amb té o cafè en una tetera, i quan es cansa (sol ser a les 18h encara que hauria de ser a les 19) dóna per finalitzada la classe. L'amo.

Dimecres: CNS. Única classe a pel matí, a les 10. Un home ja entrat en edat, però que ho fa força bé. A destacar les imitacions del llenguatge morse a ple pulmó, no té preu. Hora i mitja i cap a casa.



Dijous: Aeroports. És un patiment constant. La classe en sí és molt imteressant, sobretot per nosaltres que som d'aeroports, per poder veure com són els aeroports d'aquí. El problema: el profe. El pobre home no sap GENS d'anglès, s'intenta explicar però no li surt, i clar, moltes de les coses que ens vol explicar se les calla perquè no sap com dir-ho. Total, que ja ens ha dit que si volem fer classes cada dues setmanes doncs que millor, i tenint en compte que és dia post-Mandarin....

Aquí es pot veure una imatge de dos treballadors nats, acabant el homework d'avions:

The Mandarin

La festa Erasmus per excel·lència.

Tot dimecres nit a Brno té un clar color Erasmus. I quin color és aquest?? Doncs ho són tots, els de les banderes de cada país que llueixen a les esquenes dels erasmus o les banderes pintades a les galtes de desenes i desenes de persones, reivindicant les seves arrels a milers de quilòmetres de diatància de casa.


La festa té lloc al "Mandarín", discoteca situada a la part cèntrica de Brno. Amb dues zones diferenciades, una per prendre les primeres copes al so de la música o parlar amb tot aquell que passi per davant, i una altra per a ballar (o intentar dissimular el millor possible que no se sap ballar).


En fi, això és el Mandarín. La cita, ineludible, dimeces nits.

Fa fred!

La mateixa persona que dormia destapat el mes de febrer a Berlín, el mateix que havia d'anar al lavabo d'un restaurant de Santiago de Compostela a aixugar-se la suor un mes de setembre, el mateix personatge que ara fa una setmana es passejava pels passadissos de la residència en màniga curta i banyador dient: "doncs tampos és per tant el fred que fa aquí", avui pot dir: "Quin fred que fa!!!!!"

I és que deixant de banda els números, ja que veure el termòmetre marcant -5ºC ja impressionaria, la sensació de fred el dia d'avui no anima a sortir de casa. El dia no ha començat malament, segons ens ha dit el Carles sí que ha nevat una mica pero poca cosa, fins i tot hem arribat a veure el solet al migdia, però tot sortint de la classe (classe?? sí, avui hem fet una horeta i poc més de classe) el fred ens ha agafat per banda i caminar pel carrer era un patiment continu.

Total, que avui la mínima arribara a -7ºC (jo l'esperare al llitet ben tapat), però pel dijous la màxima es preveu de -2ºC i la mínima de -11ºC.


Això del fred i la neu, però, havia de tenir alguna cosa bona. És impressionant les virgueries que poden arribar a crear aquesta gent (ja no sé si txecs o no sé d'on) amb la neu. Des de ninots de neu de 4-5 metres que a saber com l'han pogut fer, fins a un mur de 8x3 metres i 40cm o més de gruix, passant per tot tipus de figures de mans fent gestos despectius i altres que ja deixo a la vostra imaginació.


En fi gent, vaig a prepara-me una sopeta.

La primera vez

9:00 AM. Tres erasmus recién levantados, se respira tensión en el ambiente, se masca la tragedia.

Los tres se dirigen hacia el primer piso de la resi, con paso decidido, sin mirar atrás. Se presentan delante de la conserje, en menos de medio minuto la tienen. ¿Ésto cómo va?¿lo estaremos haciendo bien?¿Tú lo habías hecho antes?.....al cabo de 40 minutos todo había acabado.

¿Qué será? Os preguntaréis. Pues sí, ¡¡¡nuestra primera COLADA!!!

Atención: esta lavadora es una reproducción de la real. Todo parecido a ésta es mera casualidad. La verdadera se colgará en breve. O no.

No ha sido empresa fácil, por el checo mayormente, aunque nos ha ayudado nuestro compañero Pedro (no a hablar checo, a poner la lavadora). Media horita de lavado a 30º ha sido suficiente. Eso sí, hemos separado ropa blanca y de color ehhh.

Y claro, pensaréis que no es tan difícil hecerla (se hace como en España como diría Pedro) pero es que en España no habíamos hecho ninguna tampoco! El tema ha tomado tintes bélicos cuando, una vez llegamos a la habitación vemos que no había tendedero, y la ropa precisamente seca no estaba. ¿Usad la secadora no? Sí, si ésta no dejara la ropa más mojada que antes que ponerla.

Total, que lo hemos solucionado de la manera que sigue. (Que no lo vean nuestras madres plis...)

Com un ciutadà de Brno més

Pel meu aspecte ningú ho diria, però veient la meva destresa movent-me entre una selva de tramvies i autobusos que fan de Brno la ciutat més ven comunicada que he conegut, hom podria pensar que sóc un "brenense" més.

8 dies després de la nostra arribada aquí ja disposem de compta pròpia de banc, la targeta pel transport públic, el carnet d'estudiant, essencial per a poder gaudir de dinar i sopars a la "friolera" d'un euro o euro i mig el plat, i l'imprescindible carnet de pubs, altrament conegut com carné del morao, força útil perquè la nit et surti encara més barata.

Vull destacar també en aquestes línies l'encomiable tasca realitzada pels meus companys i un servidor durant els primers dies de la nostra estada a Brno per deixar el pis més net que les nostres pròpies cases.
Es podria dir que es poden menjar sopes a la banyera i tot, per no parlar de la combinació d'aromes a l'entrar al pis, que seria una mescla de llimona amb un toc d'aloe vera juntament amb l'ametlla del sabó de mans. Aquest matí han vingut a fer revisió d'habitacions i tan sols han entrat, la flaire només obrir la porta les ha ajudat a no haver de perdre temps en el nostre piset.
Aquestes fotos van per nosaltres:

Comença l'aventura

Dissabte, 14 de febrer, 14:30 hores. Obro la finestra de l'habitació i què veig? Neu. Neu? Jo creia que vivia en un país càlid, proper a la costa, amb un clima mediterrani on difícilment arribem a tenir temperatures negatives. Ah, ja ho tinc. No estic a casa, es més, estic a uns 2500 km de casa, envoltat de neu, molta neu, fred...i centenars d'estudiants Erasmus!!!!

Això comença senyors, de fet va començar fa 6 dies, tot empalmant amb un magnífic viatge a la terra de Fidel.

Primer hauria de presentar els meus dos companys de viatge més propers. Ho faré tipo NBA:

Amb el número 1, 60 kilos de pes i 1,78 cm d'estatura aproximadament, vingut de terres barcelonines, aplaudim al noi de sant andreu, Carles "matador de l'àrea" Ferrer!!!!!!!


Amb el número 2, 55 kilos de pes i 1,72 cm d'alçada, criat a la sabana badalonina, aqui tenim a Jordi "escaso pero repartiico" Salas!!!!!


Continuem doncs. Arribada a Praga desconcertant, amb un jet lag que donava por, ens adormíem a totes les cantonades. Bus cap a Praga, i d'allí a Brno (trajecte de 2 hores i poc, tooooooot nevat ja). Un cop a Brno, ja de nit, ens van deixar anar a la parada central d'autobusos, un dels llocs més cèntrics de la ciutat ara que la comencem a conèixer, però una selva de tramvíes que venien de no sé on i et portaven a no sé on en aquell moment. Donada la gran informació que aporten tots els cartells en txec, i la gran facilitat que tenen aquesta gent per parlar anglés, vam decidir agafar un taxi cap a la residencia. Mini-cursa de taxis (ja que vam haver d'agafar 2) pels carrers de Brno (estrany que agaféssin carrers diferents oi?? jo vai tenir por, que anava sol...) i arribada a la resi.
I quan arribes a la residencia d'Erasmus què pots esperar de la conserge?? doncs que òbviament només parli txec i no entengui ni papa de anglés. Per sort va arribar la nostra salvadora, Cristina, un contacte que ja teníem a través del facebook, que ens va fer d'anfitriona. Després de veure les habitacions, un sopar al bar del costat de la resi...i primer dia completat amb èxit!!!!