Diari d'un Erasmus (Brno 2009)

Tropas de élite

2009-05-19T12:39:00.004+02:00

Feia més d'un mes que no escrivia, els exàmens i totes aquestes coses, ja sabeu XD. Però la visita que vam rebre fa uns 10 dies mereix que torni a activar el blog.
Després de molts dies de negociació els 9 catalans escollits preparaven les seves maletes a pocs dies de partir cap a Brno. A l'arribada a Brno, el dia 7, ja tansols quedaven 7, doncs el viatge havia deixat fora de combat a dos XD.

Van arribar animats, disposats a donar-ho tot, i ja van ser rebuts a l'estil Brenesià, amb ampolla de cervesa en mà. La primera nit no s'havia de desaprofitar, i ja van caura uns quants litres d'or líquid txec per cap.

Divendres pel matí els nostres companys feien una mica de turisme, poc conscients del que viurien unes hores després. A mitja tarda, després d'anar al bar Avion per fer una mica el friki, vam anar a comprar provisions.
Quedaven bocabadats quan ens veien comprar vodka (no del dolent, pitjor!) i suc multivitamines, i ja els avisàvem del que succeirïa amb aquella mescla explosiva.

Va arribar la nit, i després d'haver de cuinar per 10 persones i de sopar en una habitació on difícilment ja hi caben 3, començava la música, el xerrar....i el beure. Els mateixos que reien tot dient: vinga va, això no té sabor a alcohol, només és suc i mai deixaven que el got estigués buit, cinc hores després "s'arrossegaven" pels carrers de Brno intentant arribar a l'hotel per dormir.

Aquesta mescla miraculosa, amb un 125% de vitamines com va descobrir Javi (en 1 litre tenim 1,25 litres de vitamina XD), va fer caure en combat a 4 dels 7 visitants a Brno. La imatge era dantesca, els tres erasmus ajudats d'algun dels q encara sabia comptar els dits que té a la mà fent viatges de la discoteca a l'hotel portant "cadàvers catalans" amunt i avall. Intentarem mantenir en l'anonimat la identitat de les persones, i per tant no comentaré les mil històries succeïdes entre la discoteca, el camí a casa i fins i tot un cop dins l'hotel (todo lo que pasa en Brno se queda en Brno). Això sí, que ningú dubti que ens ho vam passar molt bé tots.

I el dia següent tots morts dormint tot el dia podeu pensar. Doncs no, a les 11 i poc tots com roses, disposats a fer una mica de turisme, que a això havien vingut (o no XD). Vam fer la visita obligada a la catedral, vam veure el castell de lluny q és el mateix q d'aprop, i poqueta cosa més.

Per la nit una de Livingtone per acabar el complet de nits. No va estar pas malament, sessió de fotos amb tota la tropa erasmus i els visitants, que es resistien a marxar, però hi va haver un moment que ja no hi havia res obert, i molt al nostre pesar (i després d'una "ventanita del hambre") va arribar el moment del comiat.

Tres dies intensos, de diversió total, irrepetibles, inoblidables. Espero que vosaltres us ho passéssiu igual de bé.

BUDAPEST

2009-04-17T14:46:00.003+02:00

I no està posat en majúscules el títol perquè si. Magnífica ciutat, amb un l'encant particular que tenen les grans urbes amb un riu que les creua, en aquest cas el Danubi.

Aquest viatget va ser de cinc dies, de dijous a dilluns. Va donar temps a veure-ho tot, a passejar, a sortir de festa...tot això dormint en un hostalet d'un poble de les afores de Budapest. En un principi pensàvem que l'havíem liat, molt de temps perdut en desplaçaments i tal, però què se'n pot dir dels dos picnics que ens vam marcar per dinar, amb el solet que feia i envoltats de natura pels quatre costats!!

Menció especial a la festa del dissabte nit. La Sparty, una festa dins d'un spa!! amb una piscina gran amb pilotes de platja, una cortina d'aigua, etc, i unes piscinestes més petites amb aigua a diferents temperatures, un escàndol!

I això és Budapest, formada per la part de Buda, a l'esquerra del riu, amb la zona més muntanyosa i amb grans vistes, i la part de Pest, amb la ciutat pròpiament dita.

Si teniu uns dies a les vostres agendes, no dubteu a visitar aquesta ciutat de l'est d'europa!

Olomouc+Ostrava

2009-04-07T14:42:00.004+02:00

Fa ja una mica de temps, però vaja, ara que tinc temps us poso quatre cosetes d'aquesta excursió de dos dies a dos pobles propers a Brno.

Agafant el tren a Brno vam anar cap a Olomouc, un poble a uns 50km d'aquí. És un poble de poc més de 100.000 habitants, força tranquil, amb moltes esglésies, un riu amb un passeig molt bonic al costat de la muralla, més esglésies, un rellotge astronòmic del qual esperes molt quan són les hores en punt però que després és una petita decepció...XD. En fi, que en 5 horetes va estar tot vist.

A la tarda ens vam dirigir cap a Ostrava. El poble no té res, una església mitjanament bonica si m'apures. Vam anar allí perquè té el carrer de la República Txeca amb més marxa, molts bars, pubs, discoteques, paradetes de menjar ràpid ("ventanitas del hambre")...i no, no va decepcionar.

Margarita

2009-03-28T21:05:00.003+01:00

Avui estm de dol. Sempre els hi passa a les millors "persones".

Eren les 19:00 de la tarda quan el recollidor s'ha creuat en la vida de la nostra apreciada Margarita i ha acabat fulminantment amb la seva vida.

Margarita era la nostra mota de pols més preciada. Dolça, amable, carinyosa, sempre tenia un somriure per tothom. Des d'un primer moment la vam acollir a casa com una més, ajudava en les feines de la llar, jugava amb nosaltres a la play, sortia amb nosaltres...Tot i la seva curta edat, ja li havíem ensenyat a parlar una mica de txec, li agradava fer esport i ja tenia el vestit de la comunió comprat.

Margarita, Rest In Peace

Spanish Presentation!

2009-03-28T18:44:00.003+01:00

Cada dimarts, els alumnes de dos països representatas a la residència fan una breu presentació de com és el seu pais: festes, cuina, personatges destacables, paisatges, etc etc etc. i una petita degustació culinària.

Dimarts passat ens va tocar a nosaltres juntament amb Turquia.

Van començar ells, els teloners XD. La veritat, massa llarga i pesada, l'havien preparat en un dia. L'únic que em va agradar, l'arròs amb llet que van preparar (ja podrien haver fet quebaps...). Amb tota seguretat va ser la segona millor presentació del dia.

Finalment, a això de les 20 va arrribar l'hora. Tots trenta vam pujar a l'escenari i voltants i, després d'una introducció parlada (no gaire acertada pel qui la va fer), començà el video introductori al nostre pais. Video que els tres "egarencs de pegatina" ens vam currar durant els 3 dies anteriors, arribant a anar a dormir a les 9am.

No va decepcionar, amb una banda sonora digna d'oscar, els cent i pico o doscents assistents van quedar bocabadats per la nostra presentació.

Per acabar el nostre torn, vam cantar, tocar i ballar una sevillana, mentre el respectable acabava de degustar els 80 litres de sangria i les 10 truites de patates que vam preparar.

Tot seguit, la festa continuà a la discoteca del costat de la resi, amb música preparada per nosaltres tb, però això ja no forma part d'aquest post.... ;)

Aeroport de Brno

2009-03-21T17:02:00.003+01:00

El passat dimecres vam anar d'excursió a l'aeroport de Brno, visita que forma part de l'assignatura Airports II.

En Jordi i jo, com a estudiants erasmus privilegiats vam anar amb cotxe acompanyant a un dels professors. Als demés alumnes els esperava 1 hora de trams i busos varis.

Un cop allí ja no va ser tot de color de rosa. Òbviament la visita va ser en txec, pel que no vam entendre res de res, tot i que un professor de tant en tant ens anava explicant de què ens estava parlant els senyor de l'aeroport.

L'aeroport de Brno acull a uns 500.000 passatgers a l'any, pel que no ens va estranyar veure nomes 3 vols que arribaven i 3 més que sortien en tot el dia, els bombers jugant al buscamines, el senyalero tirant els trastos a la de handling o als dos de seguretat fent pitar la màquina a discreció per tenir algo a fer.

Durant les tres hores de visita, però, vam poder veure la pista i repitjar-la, ela PAPIS, les llums d'aproximació, veure arribar i marxar a un avió, trepitjar la plataforma, veure la broma de SATE (o millor dit STE) que tenen, etc, etc, etc.

Lliçó 2

2009-03-18T20:11:00.002+01:00

Ja fa força temps de la lesson 1 i jo diria que ja la teniu per la mà.

Ahoj!! Avui aprendrem els dies de la setmana i alguna coseta més.

dilluns: pondělí
dimarts: úterý
dimecres: středa
dijous: čtvrtek
divendres: pátek
dissabte: sobota
diumenge: neděle

I ara algunes de les paraules que formen part del nostre dia a dia:
si us plau: prosím
rentadora: pračka
secadora: sušička
cuina: kuchyň
menjador: menza

Apa senyors i senyores, a estudiar!
Nashledanou!!

Primera visita!

2009-03-18T19:53:00.003+01:00

Els primers afortunats ja han passat per la residència de Kolejni.

La sort va voler que Alex i Jose, dos amics del Carles, gaudíssin de 6 inolvidables dies a Brno acompanyant-nos en los nostres aventures.

Van gaudir d'una nit al Mandarín, de la erasmus party, van visitar Praga i Brno of course, van provar (potser, no estem segurs) costelles de zebra, i.....no us penseu que us ho explicaré tot, s'ha de venir per viure-ho!!!!!

Només diré que es van acomiadar entre llàgrimes i buscant en la memòria el proper raconet lliure a les seves vides per fer-nos una altra visita.

Follow the leader

2009-03-13T17:21:00.002+01:00

La major preocupació del dia d'ahir va estar relacionada amb la cançó "Follow the leader", àmpliament coneguda per tots nosaltres.
Després de veure un video on, com sempre, el Carles s'inventava la lletra de la cançó, vam arribar a l'estrofa on diu:

"I love So_ _
me gusta el So_ _
etc"

Uns pensavem que era Soga, altres Soha, Soda...
Total, que vam tirar de google per veure la lletre. Un simple lyrics follow the leader va servir per resoldre el dubte, era Soca!!
Però com nosaltres som persones cultes no ens vam quedar aquí. Primer vam buscar la traducció al wordreference, però no sortia. Està en majúscules, serà un poble...vam tirar de google-maps.Oh no, lo més proper és Sochi, Rússia. I ara què? Siiii, la nostra estimada wikipedia.
Soca o calypso soul, es un género musical originado en Trinidad y Tobago derivado del calipso.

Bamboleo i Volare

2009-03-10T19:50:00.006+01:00

Dues de les cançons més escoltades a Brno (i que almenys entenem i podem cantar):

Skoda

2009-03-09T18:49:00.004+01:00

Breve historia de la fábrica de automóviles Skoda:

En 1895 el cerrajero Václav Laurin y el librero Václav Klement fundaron en la ciudad de Mladá Boleslav, al norte de Praga, un pequeño taller para la fabricación y reparación de bicicletas. Las primeras bicicletas de la firma de Václav Laurin y Václav Klement llevaban la marca patriótica Slavia.En el taller trabajaban siete personas, incluidos sus dueños.

El año de 1905 fueron fabricados algunos vehículos experimentales que recibieron el nombre de Voiturette A.

La fábrica de automóviles Laurin y Klement fusionó con Skoda Pilsen, gigante de la industria de maquinaria, en 1925 y desde entonces los coches fabricados en Mladá Boleslav llevarían la marca Skoda y su logo, la flecha alada.

En junio de 1945 salieron de las cadenas de montaje de Skoda los primeros coches, montados con piezas fabricadas durante la guerra. El modelo de preguerra Skoda Popular 1101 fue modernizado y volvió al mercado.

Skoda Auto es hoy en día la más pujante empresa del país y motor de la economía checa.

Kutná Hora i Terezín

2009-03-09T18:29:00.007+01:00

S'acosta el finde i no saps què fer?? Molt fàcil, et deixes enganyar pel primer que passi per la resi i te'n vas a veure pobles perduts per la República Txeca. I així ens veiem dissabte a les 7:30 del matí 14 espanyols i una búlgara a punt per agafar el tren cap a Kutná Hora.

La nostra primera parada en els dos dies d'stage, Kutná Hora (evitar acudits facils si us plau), destaca pel seu ossari (la pròpia paraula descriu aquest recinte) i per la seva majestuosa catedral.

El dia va acabar a la capital de la República Txeca sopant un deliciós porc senglar i bebent home-made beer.

Diumenge viatge en bus cap a Terezín, gueto jueu i de presoners alemanys, on vam veure la fortalesa, el cementiri, el crematori, els barracons, un museu...

Cap de setmana entretingut, bona companyia, bon paisatge, cultura...i fins la setmana que vé!

Duo Party

2009-03-05T21:37:00.004+01:00

Ahir dimecres de Mandarín. Però no era una festa qualsevol, era el dia de la Duo Party!!

Es tractava d'anar disfressats de parelles famoses, però nosaltres vam ser més xulos que ningú (o això crèiem) i ens vam disfressar quatre. El retorn dels germans Dalton!!

Hi havia parelles molt ben buscades: Mario i Luigi, Tintin i el capità (no sé el nom), àngel i dimoni...

El problema és que un cop allí ens vam trobar amb molts dobles dels germans Dalton!! Almenys hi havia 3 quartets més de germans Dalton, en fi, que tothom pensaria que veia doble (encara que més d'un veia doble i no se n'adonava).

Nit divertida i per recordar molt de temps

Lliçó 1

2009-03-03T21:27:00.002+01:00

Aquí començo una sèrie de posts que us ajudaran a aprendre quatre nocions de l'idioma predominant (i únic!) de la República Txeca.

Després de saludar-nos, "Ahoj" (hola), podríem començar amb els números:

un: jeden /jedna
dos: dva
tres: tři
quatre: čtyři
cinc: pět
sis: šest
set: sedm
vuit: osm
nou: devět
deu: deset
cent: sto
mil: tisíc

Fins aquí la classe d'avui, děkuji (gràcies) per la seva atenció i fins després, "nashledanou"!!

Vila Tugendhat

2009-03-02T15:16:00.002+01:00

La Vila Tugendhat és la obra més important de l'arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe, i és un dels hite de l'arquitectura moderna, considerat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO.

La Vila Tugendhat fou construida entre els anys 1929 i 1930, i actualment només es conserven unes poques de les seves joies arquitectòniques. A destacar la biblioteca, les portes de fusta de caoba (són enormes!) i una pared d'un material especial portat desde les antípodes que adquireix un color taronja espectacular quan toca el sol per un dels seus costats i l'altre està a les fosques.

Fritz i Greta Tugendhat, que eren jueus, van deixar la casa el 1938 juntament amb els seus fills.

My city

2009-03-01T23:00:00.003+01:00

Tercer cap de setmana a terres txeques i ja anava sent hora de que visitéssim la nostra ciutat adoptiva.

Hem començat visitant el castell Spilberk de Brno, que data del segle XIII, i que està situat sobre una petita muntanya força a prop del centre.

No menys interessant ha estat la visita al llac format pel riu Svratka (ara gelat, i fa pocs dies ple de nens i nenes, i no tant nens i nenes, patinant alegrement).

Per la tarda teniem hora amb la cultura: la igual de famosa que desconeguda per mi Villa Tugendhat. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i digne d'un post a part.

Let's cook

2009-02-28T18:29:00.003+01:00

Arriba el cap de setmana, i amb ell uns de les nostres grans preocupacions:els restaurants i menjadors de la uni estan tancats!!!! És el moment, doncs, de posar-nos mans a la obra, l'hora de cuinar.

La cuina comuna que tenim a cada pis no dóna gaire de sí, els fogons van quan volen, la higiene destaca per la seva absència...però tot i així ens les empesquem per sobreviure.

Ja ens hem animat a fer cuina autòctona, que si truita de patates, que si pa amb tomàquet, arròs a la cubana...i també cuina saludable com amanides varies, sopes i peix!!aaatanció.

A destacar l'estofat que ens ha fet avui Lourdes, la nostra companya valenciana, en un dia post-festa i sense recursos ni ganes de cuinar. Molt bo!

Les classes

2009-02-27T19:57:00.004+01:00

La tercera setmana de curs ja ha arribat al seu final (què ràpid passa el temps, sembla que no hagi fet res encara. Uix, si no he fet res XD).

Us explicaré una miqueta en què consiteixen les meves assignatures.

Dilluns: Disseny d'avions. Horeta i mitja de classe que comença a les 16 de la tarda. El profe, clavat a l'Otegui, no ho fa malament del tot, a vegades li costa una mica expressar-se en anglès, però no ens podem queixar. Això sí, ens dóna deures!! A tall d'exemple us adjunto una foto amb uns deures que ens va manar fa dues setmanes (es tracta de traduir al castellà les paraules que hi surten. PD: Alberto, no sé si te sonará el póster, es como los que "tomas prestados" de la biblio....jejeje):

Dimarts: Marketing, "la masterclass". La millor classe. En una uni diferent a la nostra, al centre de Brno. Classe petita, amb les taules fent un cercle, cadires de qualitat, compartim classe amb txecs...i el profe; com diem nosaltres "un tio regalao". Arriba quan pot (o quan vol) encara que en teoria ha de ser a les 16. Es clava una classe amb un anglés que enveja, fa les classes tipus debat, implicant als alumnes, participativa, quan li ve en gana prem un botó i als 3 min entra una dona amb té o cafè en una tetera, i quan es cansa (sol ser a les 18h encara que hauria de ser a les 19) dóna per finalitzada la classe. L'amo.

Dimecres: CNS. Única classe a pel matí, a les 10. Un home ja entrat en edat, però que ho fa força bé. A destacar les imitacions del llenguatge morse a ple pulmó, no té preu. Hora i mitja i cap a casa.

Dijous: Aeroports. És un patiment constant. La classe en sí és molt imteressant, sobretot per nosaltres que som d'aeroports, per poder veure com són els aeroports d'aquí. El problema: el profe. El pobre home no sap GENS d'anglès, s'intenta explicar però no li surt, i clar, moltes de les coses que ens vol explicar se les calla perquè no sap com dir-ho. Total, que ja ens ha dit que si volem fer classes cada dues setmanes doncs que millor, i tenint en compte que és dia post-Mandarin....

Aquí es pot veure una imatge de dos treballadors nats, acabant el homework d'avions:

The Mandarin

2009-02-26T13:14:00.005+01:00

La festa Erasmus per excel·lència.

Tot dimecres nit a Brno té un clar color Erasmus. I quin color és aquest?? Doncs ho són tots, els de les banderes de cada país que llueixen a les esquenes dels erasmus o les banderes pintades a les galtes de desenes i desenes de persones, reivindicant les seves arrels a milers de quilòmetres de diatància de casa.

La festa té lloc al "Mandarín", discoteca situada a la part cèntrica de Brno. Amb dues zones diferenciades, una per prendre les primeres copes al so de la música o parlar amb tot aquell que passi per davant, i una altra per a ballar (o intentar dissimular el millor possible que no se sap ballar).

En fi, això és el Mandarín. La cita, ineludible, dimeces nits.

Escapada a Polònia

2009-02-23T19:30:00.009+01:00

A la vida dels Erasmus no hi ha horaris programats ni decisions preses amb antel·lació, som la més pura imatge del carpe diem. Per això quan dimecres ens van proposar de marxar dijous a Cracòvia, no vam dubtar cap moment en dir el "sí, vull".

Dijous tarda, després de la magnífica classe d'aeroports (era irònic lo de magnífica, ja sabreu per què un altre dia), ens esperaven, a mi i als meus 7 companys de viatge, 5 hores llargues de tren, amb connexió inclosa. Un tren antic, lent, de pel·lícula (tipo Harry Potter amb els compartiments per a 6-8 persones).

Arribada a Cracòvia amb fred i neu, normal. La gent una mica rara. L'hostal correcte, a pesar de que apaguen la música del bar a les 6 del matí.

Divendres visita a la nevada Cracòvia, previ canvi de corones txeques a zlotis, la moneda de Polònia. Ciutat encantadora, segurament degut al toc peculiar que li dóna la neu, a mode de cotó-fluix, a tots els edificis. Plena d¡esglésies, catedrals, un castell, sinagogues...i moltes i moltes paradetes on venien pa i els famosos pretzels pels carrers. Tant per dinar com per sopar ens vam donar un homenatge, menjar tradicional polonès per quatre cuques.

Nit "de relax" al bar de l'hotel, amb partida de pòquer i billar com a plats forts.

Dissabte tocava visita al camp de concebtració d'Auschwitz-Birkenau, el major camp de concentració i extermini dels nazis, on més de 1,5 milions de persones van morir en 5 anys. És un lloc on s'ha d'anar, interessant, una cita amb la història, però dóna molt a pensar i fa una mica de mal rollo.

El trabajo os hará libres

Dissabte a la nit de festa per Cracòvia. Vam conèixer auns polones molt macos que ens van portar per bars autòctons i força peculiars. A destacar la beguda típica d'un dels bars, la cervesa calenta! però no calenta de deixar-la fora de la nevera (a Poloònia estaria quasi més freda que a dins) sinó escalfada al foc, a 30ºC. La vaig provar del nostre company francés, i la veritat estava força bona, believe me!!

Encara quedaven forçes a algú (entre els quals m'incloc) d'anar a veure el barri jueu diumenge al matí. A destacar el gran cementiri i les diverses sinagogues. Finalment, després del McDonalds de rigor, camí de 8 hores i escaix de tornada, aquest cop amb dues connexions, i arribada a la residencia a les 23 hores.

First step, Poland, COMPLETED!!

My adoption country

2009-02-18T15:20:00.008+01:00

La República Checa (Česká republika) es un Estado de la Unión Europea (UE). Limita al norte con Polonia, al este con Eslovaquia, al sur con Austria, y al oeste con Alemania. Junto con Polonia, Eslovaquia y Hungría, integra el Grupo Visegrad de naciones de la Europa Central.

Bohemia, la parte occidental del país, está rodeada de montes bajos y forma una cuenca, drenada por el Labe (río Elba) y el Vltava (río Moldava). Moravia, la parte oriental, es también montañosa y está drenada por el río Morava. Silesia, la parte en el norte de Moravia, entre Moravia y Polonia.

La República Checa se llama en checo Česká republika, denominación que deriva del nombre de la mayor región del país, Čechy (Bohemia en español) o del etnónimo checos, nombre de una de las tribus eslavas que habitaron el actual territorio del país después de la época de las migraciones y que dominó la zona hacia el 530.

El 1 de enero de 1993, Checoslovaquia se dividió en dos por decisión parlamentaria. Desde entonces, la República Checa y la República Eslovaca (o Eslovaquia) son dos países independientes.

Capital: Praga
Idioma oficial: Checo
Forma de gobierno: República
Superficie: 78.866 km^2
Población: 10.424.926
Esperanza de vida: 76,4 años
Moneda: corona checa («Koruna česká») (CZK)

Fa fred!

2009-02-17T20:32:00.007+01:00

La mateixa persona que dormia destapat el mes de febrer a Berlín, el mateix que havia d'anar al lavabo d'un restaurant de Santiago de Compostela a aixugar-se la suor un mes de setembre, el mateix personatge que ara fa una setmana es passejava pels passadissos de la residència en màniga curta i banyador dient: "doncs tampos és per tant el fred que fa aquí", avui pot dir: "Quin fred que fa!!!!!"

I és que deixant de banda els números, ja que veure el termòmetre marcant -5ºC ja impressionaria, la sensació de fred el dia d'avui no anima a sortir de casa. El dia no ha començat malament, segons ens ha dit el Carles sí que ha nevat una mica pero poca cosa, fins i tot hem arribat a veure el solet al migdia, però tot sortint de la classe (classe?? sí, avui hem fet una horeta i poc més de classe) el fred ens ha agafat per banda i caminar pel carrer era un patiment continu.

Total, que avui la mínima arribara a -7ºC (jo l'esperare al llitet ben tapat), però pel dijous la màxima es preveu de -2ºC i la mínima de -11ºC.

Això del fred i la neu, però, havia de tenir alguna cosa bona. És impressionant les virgueries que poden arribar a crear aquesta gent (ja no sé si txecs o no sé d'on) amb la neu. Des de ninots de neu de 4-5 metres que a saber com l'han pogut fer, fins a un mur de 8x3 metres i 40cm o més de gruix, passant per tot tipus de figures de mans fent gestos despectius i altres que ja deixo a la vostra imaginació.

En fi gent, vaig a prepara-me una sopeta.

La primera vez

2009-02-16T22:19:00.006+01:00

9:00 AM. Tres erasmus recién levantados, se respira tensión en el ambiente, se masca la tragedia.

Los tres se dirigen hacia el primer piso de la resi, con paso decidido, sin mirar atrás. Se presentan delante de la conserje, en menos de medio minuto la tienen. ¿Ésto cómo va?¿lo estaremos haciendo bien?¿Tú lo habías hecho antes?.....al cabo de 40 minutos todo había acabado.

¿Qué será? Os preguntaréis. Pues sí, ¡¡¡nuestra primera COLADA!!!

Atención: esta lavadora es una reproducción de la real. Todo parecido a ésta es mera casualidad. La verdadera se colgará en breve. O no.

No ha sido empresa fácil, por el checo mayormente, aunque nos ha ayudado nuestro compañero Pedro (no a hablar checo, a poner la lavadora). Media horita de lavado a 30º ha sido suficiente. Eso sí, hemos separado ropa blanca y de color ehhh.

Y claro, pensaréis que no es tan difícil hecerla (se hace como en España como diría Pedro) pero es que en España no habíamos hecho ninguna tampoco! El tema ha tomado tintes bélicos cuando, una vez llegamos a la habitación vemos que no había tendedero, y la ropa precisamente seca no estaba. ¿Usad la secadora no? Sí, si ésta no dejara la ropa más mojada que antes que ponerla.

Total, que lo hemos solucionado de la manera que sigue. (Que no lo vean nuestras madres plis...)

Com un ciutadà de Brno més

2009-02-16T19:02:00.007+01:00

Pel meu aspecte ningú ho diria, però veient la meva destresa movent-me entre una selva de tramvies i autobusos que fan de Brno la ciutat més ven comunicada que he conegut, hom podria pensar que sóc un "brenense" més.

8 dies després de la nostra arribada aquí ja disposem de compta pròpia de banc, la targeta pel transport públic, el carnet d'estudiant, essencial per a poder gaudir de dinar i sopars a la "friolera" d'un euro o euro i mig el plat, i l'imprescindible carnet de pubs, altrament conegut com carné del morao, força útil perquè la nit et surti encara més barata.

Vull destacar també en aquestes línies l'encomiable tasca realitzada pels meus companys i un servidor durant els primers dies de la nostra estada a Brno per deixar el pis més net que les nostres pròpies cases.
Es podria dir que es poden menjar sopes a la banyera i tot, per no parlar de la combinació d'aromes a l'entrar al pis, que seria una mescla de llimona amb un toc d'aloe vera juntament amb l'ametlla del sabó de mans. Aquest matí han vingut a fer revisió d'habitacions i tan sols han entrat, la flaire només obrir la porta les ha ajudat a no haver de perdre temps en el nostre piset.
Aquestes fotos van per nosaltres:

Comença l'aventura

2009-02-14T13:32:00.000+01:00

Dissabte, 14 de febrer, 14:30 hores. Obro la finestra de l'habitació i què veig? Neu. Neu? Jo creia que vivia en un país càlid, proper a la costa, amb un clima mediterrani on difícilment arribem a tenir temperatures negatives. Ah, ja ho tinc. No estic a casa, es més, estic a uns 2500 km de casa, envoltat de neu, molta neu, fred...i centenars d'estudiants Erasmus!!!!

Això comença senyors, de fet va començar fa 6 dies, tot empalmant amb un magnífic viatge a la terra de Fidel.

Primer hauria de presentar els meus dos companys de viatge més propers. Ho faré tipo NBA:

Amb el número 1, 60 kilos de pes i 1,78 cm d'estatura aproximadament, vingut de terres barcelonines, aplaudim al noi de sant andreu, Carles "matador de l'àrea" Ferrer!!!!!!!

Amb el número 2, 55 kilos de pes i 1,72 cm d'alçada, criat a la sabana badalonina, aqui tenim a Jordi "escaso pero repartiico" Salas!!!!!

Continuem doncs. Arribada a Praga desconcertant, amb un jet lag que donava por, ens adormíem a totes les cantonades. Bus cap a Praga, i d'allí a Brno (trajecte de 2 hores i poc, tooooooot nevat ja). Un cop a Brno, ja de nit, ens van deixar anar a la parada central d'autobusos, un dels llocs més cèntrics de la ciutat ara que la comencem a conèixer, però una selva de tramvíes que venien de no sé on i et portaven a no sé on en aquell moment. Donada la gran informació que aporten tots els cartells en txec, i la gran facilitat que tenen aquesta gent per parlar anglés, vam decidir agafar un taxi cap a la residencia. Mini-cursa de taxis (ja que vam haver d'agafar 2) pels carrers de Brno (estrany que agaféssin carrers diferents oi?? jo vai tenir por, que anava sol...) i arribada a la resi.
I quan arribes a la residencia d'Erasmus què pots esperar de la conserge?? doncs que òbviament només parli txec i no entengui ni papa de anglés. Per sort va arribar la nostra salvadora, Cristina, un contacte que ja teníem a través del facebook, que ens va fer d'anfitriona. Després de veure les habitacions, un sopar al bar del costat de la resi...i primer dia completat amb èxit!!!!